Aquest és un dels punts forts dels Microsprints, ja que tots els espais ofereixen diferents possibilitats que poden ser dibuixades i plasmades en el mapa, de manera que l’activitat s’adapta a les necessitats tant de l’espai com dels participants per a qui està pensada.
A més a més, es poden col·locar elements artificials, com tanques, cinta de marcatge, cadires… per tal d’introduir més quantitat d’elements i augmentar la dificultat dels circuits.
Però els espais més freqüents són els següents:
Parcs: dibuixant els tobogans, els gronxadors, les escales i les tanques, tot d’una manera senzilla i visual, buscant i col·locant els controls amagats perquè els participants hagin d’entendre a la perfecció el mapa per poder-les trobar ràpidament.
Piscines: utilitzant el recinte tancat i les diferents zones, normalment aprofitant per col·locar tanques i cintes per dificultar el mapa i que els corredors hagin de pensar per trobar la millor ruta.
Pati escolar i zones recreativa: habitualment plena d’elements de diferents mides i formes, perfecte per dibuixar-les i alhora utilitzar la tanca exterior com a límit físic del mapa i la cursa.
Pistes exteriors i pavellons: necessiten d’elements extres, però es poden utilitzar els que hi ha habitualment en totes elles com poden ser cistelles, porteries, matalassos i bancs. Però si fos necessari també es poden dibuixar les línies que estan pintades al terra de la pista per utilitzar-les com a elements.
Refugis de muntanya i cases particulars: es dibuixen els elements que habitualment envolten aquests espais com poden ser roques, arbres, arbustos, camins, tanques… D’aquesta manera cada mapa té les seves peculiaritats i és únic!
Edificis: es pot utilitzar l’interior dels edificis, amb les diferents plantes i els diferents espais per a dibuixar el mapa i amagar els diferents controls, fent així que els participants hagin d’interpretar el mapa i les diferents plantes per poder saber exactament en quina ubicació es troba cada control.